Zombillonga porta anys cuinant-se. Durant molt de temps va ser una idea que ens agradava i prou, fins que un dia vam veure que era possible fer-la de debò i ens hi vam posar. A l’equip feia temps que teníem ganes de fer un joc de taula per al públic, i per això vam crear Megalúdica.
Si encara no ens coneixes, Zombillonga és un joc de cartes de bandolers, bruixes i zombis, de temptar la sort i de fer la punyeta als amics. Ara preparem la campanya de Verkami, i abans que arribi volíem explicar-te com hem arribat fins aquí.
Per què un joc d’aquí
Tenia sentit que el primer joc sortís d’aquí. En Serrallonga i els referents populars que hi apareixen són els que tenim més a prop, i partir d’ells ens va semblar el camí més natural, sense cap estratègia al darrere. Si vols saber d’on surt cada cosa, ho expliquem a Els personatges de Zombillonga. La història real darrere de cada un.
El que hem après fent-lo
Fer-lo ens ha ensenyat moltes coses. La primera és que fer un joc de taula és complicat i molt divertit alhora, i que hi entra una dosi de bogeria que no volem treure. Però també hem après a descartar idees que ens semblaven boníssimes perquè, per bones que fossin soles, no encaixaven amb la resta del joc. Costa, perquè t’hi has encarinyat, però el joc ho agraeix.
Amb l’art ens ha passat una cosa semblant. L’estil ha anat canviant a mesura que canviava el joc, i hem entès que una idea d’art boja i xulíssima no s’ha de fer només perquè ho sigui. A vegades no cal passar-se tres setmanes sobre una sola il·lustració. Ara intentem seguir tenint idees boges, però rebaixant-ne la complexitat per ser més eficients i posar el focus on toca. Si t’interessa com treballem, ho expliquem a Com trenquem l’esquema clàssic de fer un joc de taula.
També ens agrada que la gent que ens segueix hi digui la seva. Per exemple, va ajudar a decidir el disseny d’una carta amb les seves votacions, i ens va fer molta il·lusió veure que s’hi implicava.
Provar-lo amb gent de fora
Fins ara, més d’un centenar de persones han jugat a Zombillonga, entre família, amics, companys de feina, gent de clubs de joc i gent de fires. A Frikiing Days, a Andorra, el va provar gent que no ens coneixia de res, i això et deixa veure moltes coses. Hi havia qui s’enganxava a la idea i a la història des del primer minut, i qui es posava les mans al cap per una jugada molt bona o per una carta que no s’esperava. Hi va haver gent a qui feien riure l’art i els noms de les cartes, i de tant en tant se sentia algun crit a la taula. Alguns van repetir. Altres es van acostar a l’estand amb ganes de provar-lo i no van poder, perquè les taules de test estaven plenes, cosa que ens va saber greu però també, tot s’ha de dir, ens va fer il·lusió.
Testejar un joc deixa una sensació doble. Et fa il·lusió que la gent s’ho passi bé amb una cosa que només existia dins del teu cap, però també és una petita destrossa, perquè en una sola partida t’adones del que funciona i del que no, i tot el que no funciona ho veus de cop. S’aprèn moltíssim, encara que no sempre amb un somriure.
Per què ara
Per això arribem ara i no abans. Les últimes setmanes hem fet un salt gran, i les fires ens han servit per comprovar-ho amb gent de fora. Encara no el donem per tancat, perquè seguim polint detalls fins que agradi a tothom qui s’hi assegui, però ja és prou a prop per ensenyar-te’l i per demanar-te una cosa.
Si vols veure com acaba tot plegat, passa’t per la pàgina de Zombillonga a Verkami i segueix el projecte: https://www.verkami.com/projects/43891-zombillonga-reviu-la-llegenda