A Zombillonga hi ha bandolers, bruixes i zombis. Sona a barreja feta expressament perquè cridi l'atenció, i en part ho és. Però cap dels tres neix del no-res: en Serrallonga va existir de debò, les bruixes catalanes són una de les pàgines més fosques de la nostra història, i fins i tot els zombis tenen un origen que no té res a veure amb el que ara ensenyen a les pel·lícules. Us expliquem d'on ve tot plegat.
Qui era Serrallonga de veritat
En Serrallonga no es deia Serrallonga. Es deia Joan Sala i Ferrer, va néixer a Viladrau el 1594 i era fill de pagesos. El cognom li va venir de la seva dona: es va casar amb la pubilla del mas Serrallonga, i el nom del mas se li va acabar enganxant per sempre. Va acabar sent cap de quadrilla d'una banda de bandolers, del bàndol dels nyerros, perseguit fins que el van capturar. El 8 de gener de 1634 el van executar a Barcelona, i el seu cap va quedar penjat al Portal de Sant Antoni, com a advertiment perquè ningú se li acudís seguir els seus passos.
Fins aquí, la part real. La part de mite comença just després de morir. Ja el 1640, pocs anys després de l'execució, el teatre barroc el va convertir en personatge de comèdia. Més de dos-cents anys més tard, l'escriptor Víctor Balaguer en va fer una novel·la i un drama romàntic que el pintaven com un noble justicier, ben lluny del pagès fugit de la justícia que havia estat de veritat. Pel mig, el poble el va anar posant en balls parlats i cançons, algunes de les quals encara es canten avui. En Serrallonga real va durar quaranta anys. En Serrallonga de llegenda encara dura.


Les bruixes catalanes: una història que no surt de cap conte de fades
Aquí la cosa canvia de to. La cacera de bruixes a Catalunya no és una llegenda bonica, és una repressió real que va durar segles. Catalunya no va ser un un episodi menor d'aquesta història a Europa, en va ser dels llocs on va començar abans i amb més duresa. La primera llei específica contra la bruixeria a tot Europa és catalana, del 1424. Es calculen més de quatre-centes execucions al nostre territori, la majoria dones pobres, vídues, o dones que exercien d'alguna manera de curanderes al seu poble. El moment més dur va ser entre 1616 i 1622.
El que hem agafat per a Zombillonga no és la persecució en si, és la imatge que en va quedar amb el temps, un cop tot allò ja havia passat i la figura de la bruixa es va anar traslladant cap a la cultura popular fins a convertir-se en un personatge més.




D'on venen realment els zombis?
Dels tres, és el que sembla més "de pel·lícula" i, precisament per això, és el que té l'origen més allunyat del que ara coneixem. La paraula "zombi" ve del vudú haitià, i concretament del kikongo "nzumbi", que vol dir ànima o esperit dels morts. La idea original no tenia res a veure amb menjar-se cervells: era la por a perdre la pròpia voluntat fins i tot després de mort, a mans d'un bokor (una mena de bruixot) que et convertia en esclau etern. Neix directament de l'experiència de l'esclavitud, i li devem el mateix respecte que li devem a qualsevol altra història real de patiment.
El zombi que coneixem ara, és una invenció de Hollywood dels anys seixanta que es va anar allunyant completament d'aquell origen fins a convertir-se en un gènere propi de terror i, sovint, de comèdia. És aquesta segona versió, la de cultura pop, la que apareix al joc. No la primera.




I la gent de cada dia, què hi pinta?
Amb en Serrallonga, les bruixes i els zombis ja tenim el punt de partida, però Zombillonga no només parla de personatges històrics amb nom i cognom. A la Taverna és on reculls la teva quadrilla: figures quotidianes i populars, com un pagès, una peixetera, un forner, una monja o un inquisidor. Cares que et sonen d'algun lloc, encara que no sàpigues ben bé d'on.
Busquem que et sonin d'alguna banda, com si els haguessis vist mil vegades sense saber ben bé on.




De llegenda a joc de cartes
Un bandoler real convertit en mite, una persecució que va marcar generacions, un origen que parla d'esclavitud i por, i un grapat de figures quotidianes que tothom reconeix. És molt de material, i la nostra feina ha sigut convertir-ho en un joc de cartes que es juga entre amics.
A la pràctica, això vol dir un joc on reculls gent per a la teva quadrilla a la Taverna, surts a l'aventura pel territori i et pots trobar de cara amb un zombi pel camí, mentre les bruixes hi tenen la seva pròpia manera d'entrar en joc. I, com en tot bon joc de bandolers, fer-se la punyeta també hi té un lloc.
No cal saber res de tot això per jugar-hi. Però ara ja ho saps.
