La idea del joc ja la tenim. De moment apunta cap a un joc de fer la guitza als amics, de temptar la sort, caòtic. D'aquells que et fan aixecar la veu a taula perquè acaben de jugar-te-la ben jugada. Diem "de moment" perquè és el punt de partida, no la sentència final: fins que no hàgim jugat prou partides, no sabrem del tot com respira el joc, i és molt possible que algun matís s'acabi movent pel camí. A l'última sessió de testing, per exemple, vam acabar discutint mitja hora sobre si una carta era massa punyetera o exactament el nivell de punyetera que volíem. Encara no ho tenim clar.
Amb això sobre la taula, hi ha dues coses avançant en paral·lel. La primera és l'estil visual, que ja tenim bastant clar gràcies a l'Esdras, el Guillem i l'Emma, que hi porten setmanes treballant. No parlem només de com queden bé els dibuixos: parlem de com un tret visual pot acabar canviant una decisió de joc. Un personatge que s'havia dissenyat amb una arma concreta va acabar tenint una mecànica diferent perquè, un cop dibuixat, l'arma no tenia sentit amb la resta de l'univers. Així treballem: l'art no ve després, ve alhora.
La segona és el disseny dels personatges, que just ara comencem a definir: qui són, d'on surten i com es comporten quan et toca jugar-los a tu. Alguns ja tenen nom. D'altres encara són una descripció d'una línia i un parell de notes al marge d'un quadern.
De moment tot això viu en paper. Les cartes són dibuixos fets a mà, ficats dins d'una funda de plàstic transparent perquè aguantin partida rere partida sense fer-se malbé. No hi ha res imprès ni tancat: si algú de l'equip té una idea nova, la dibuixem i la posem a taula. Si funciona, es queda. Si no, es descarta i prou. Hi ha cartes que ja han passat per tres o quatre versions diferents!
I preguntes, ara mateix, en tenim moltes... Les cartes portaran text o només imatge? Un personatge que "mor" a la partida, torna diferent al joc o continua igual? Quantes cartes de perill fan que el joc tingui tensió sense allargar-se massa? Hi ha alguna mecànica que ara sembla imprescindible i que d'aquí un mes potser haurem tirat a la paperera sense pensar-nos-ho gaire? Cap d'aquestes preguntes té resposta encara. Les anirem responent a mesura que hi juguem, no abans, perquè intentar-ho decidir tot des del principi és la manera més ràpida d'equivocar-se.
I això ens porta a una cosa que costa d'explicar si no hi has passat: treballar en un joc que encara no existeix del tot és una mica estrany. No tens res per ensenyar. No pots dir "mira, aquí està acabat". El que tens és un munt de cartes a llapis, un paper ple de notes tatxades i un equip que discuteix sobre detalls que a fora ningú notaria. Alguns dies avances molt. Altres dies, la sessió de testing serveix sobretot per confirmar que allò que fèieu ja no funciona i tornar a començar. Els dos tipus de dia formen part del mateix procés.
Perquè això és, ara mateix, el dia a dia: juguem, veiem què no acaba de rodar, ho canviem, i tornem a jugar. El lore encara s'està acabant de definir. No sempre avancem en línia recta, per ser sincers, però és exactament així com acaben sortint bé les coses.
Ara mateix el joc només existeix a la nostra taula. Aviat us l'ensenyarem a la vostra.